He llegit tres llibres sobre el tema Robinson.
El de Defoe, “el libro hallado en un coco de ............”, i “vendredi ou les limbes du pacifique” de Michel Tournier.
A la roulotte, en un moment donat de la meva estança a Rasquera, s´hem va “regalar” una intensa sensació de “Robinson”.
Podríem dir que vaig “fugir” de Barcelona perquè les perspectives de futur eren de destrucció total, de una enorme por de fer mal a tots els que amb mi es relacionessin.
I de manera fortuïta, el mar hem llençava al camp, a una illa deserta : Ningú no coneixia res mes de mi que el que anés coneixent. I, jo, el mateix.
Era un repte, una possibilitat mes, donada per la Providència, de que la”fugida” endavant prengués sentit.
Algunes reflexions del Robinson de Tournier:
En la pràctica m’agradaria que fos un blog d’aquelles coses que m’interessen, i segurament a ningú mes fora de qui s’hi senti personalment implicat per una o altre raó, importa’n.
Aquelles que passen per el pot personal, la olla a pressió, i desprès van a parar altre vegada a un pot, el pot de cadascun.
En el meu cas, al "pot".
Al principi, no admetre comentaris.
La intenció es molt clara , no veurem sotmès a l’efecte de les opinions d’atris a les que hem reconec massa sensible.
Al menys, al principi. Fins que prengui relativa forma.
Quan les entrades s’entenguin per la coherència o incoherència entre elles mateixes.
Gracies.
