fotògraf de noces

En “Paquito” es ell i la seva família.
Tots plegats van un parell de vegades diàries al bar de Víctor, sempre en família.
Els vaig “veure” a l’època de la fruita treballar de sol a sol tots sempre junts.
Es dels primers que va dirigir-me la paraula al poble.
Un dia va demanar-me que quan li costaria que fes les fotos del casament i bateig del seu fill i neta.
“fem una cosa, jo et faig les fotos i tu em deixes venir uns dies a fer una mica de reportatge de la recollida de la fruita en família l’any que ve”. “fet”.

La Cinta i el Jose de ca Pecho amb la mula tornant del tros

Horitzontal-vertical

Tematopicperò

Un bon dia per pensar en les arrels

Tardor a Cardó

Més aquí

Ahir

Ahir amb el Mingu ens vem missatjar.
Jo tenia un dia plis plas, es a dir, amb ganes de una referencia sólida. Domine, mane noviscum quoniam advesperascit. Uauuuuuu.
Despres, preguntava per el fred.
No os inquieteu. A banda de el maravellos regal de reis que va ser el sac de dormir del Mingu i familia, el dissabte vaig anar al mercadillo del perello i per 45 euros tinc un nordic de "matrimoni?" i un joc de llençols de franela també de "matrimoni?".
A banda, la estufa de butano de la roulotte funciona prou be, només s´ha de tenir cura de apagarla avans de dormir ja que no te valvula de seguretat, però, creieume, confort a tope!
Com que el dia plis plas era encara present al acavar la feina, he anat a Miravet per el pas de barca. l´Anton, el barquer, ja anava de retirada, i, enmig del riu, ha fet enrera per passarme a mi. Com ja vaig dir una vegada, es bon conversador, un plaer que retorna de cop totes les raons per romandre en aquest indret contra-natura els dies que els dubtes assetgen

Cap de setmana

"En Guatemala la violencia se encuentra en el centro de la vida pública e individual, se ha convertido en el principal canal de expresión, en un -"instrumento cultural de relación"-
Silvia Donoso,antropóloga.

"Hace falta mucha fantasia para soportar la realidad"
(sobre l´atemptat de l´11m).

"El juego de ponerse límites a sí mismo es uno de los placeres secretos de la vida"
Gilbert Keith Chesterton.

periodista "¿Que merece la pena en la vida?"
resposta "si volviera a nacer, querria hacerlo sano, guapo y estúpido"
Paolo Conte, Contra de la vanguardia

Assaig de la banda de Rasquera amb el mestre Floreal

Si voleu veure mes imatges, cliqueu aquí

possiblement

Per alguns serà molt fàcil, per altres francament difícil, però, per raons pregones, es possible que per a molt pocs resulti exacte, evident, rotundament empàtic.

Un Robinson.
Un home de la terra -de on son els homes- que s’embarca i es fa a la mar, i el barco naufraga i l’home sura, i es troba en una illa solitària. Inicialment in-humana.

horitzo i pot vermell

Daniel i Bisbal

los germans de ca Carboi tornen del tros

Exercici n. 1 per a aspirants a Robinson

La "meva" deixalleria

(per veure les altres imatges, cliqueu aquí


a/ .- Imatges 1 a 11, en aquets moments, es diferencien 11 categories amb una qualitat de diferenciació important a l’arribada del poble.

b/ .- Imatges 12 a 15, en un espai ampli, d’alguna manera organitzat i net.

c/ .- Imatges 16 a 19, en un entorn natural raonablement net i respectat.

Pauma

Al poble s’ha fet aquesta setmana un curs de pauma.
Tot i ser classes, hem sembla que s’han posat de manifest detalls i actituds que reflecteixen components molt precisament ecològics (ecologia: part de la biologia que estudia les interaccions dels organismes entre ells i amb el medi on viuen. D de la LL C) que te aquesta activitat.

Tot i ser una ars individual

Reuneix a la família a la vora de la llar de foc

La xerrameca li es consubstancial

Els petits aprenen dels grans

I també els grans dels petits

Sortida del cole

M´agrada molt la sortida de l´escola, son normalment una barreja de pares i avis que van a buscar als nanos, o quitxalla que corren sols cap a casa passant per devant dels vells que els cuiden veuen i saluden cada dia

Baixant de la feina

El meu amic Pere

Pere de Borrull es el meu amic de Rasquera.
Sempre, quan fa la passejadeta a buscar el pa, o camí del cafè a veure’s amb la penya, passa per davant de la biblioteca, o me’l trobo si vaig a l’ajuntament, o a fer un bocata al Martí.
Perquè amics?, perquè ja fa anys que fem petar la xerradeta, perquè ens alegrem de trobar-nos, perquè m’explica com era pastor i com el genoll sen va anar a prendre per el sac, i no el poden operar perquè te el cor –mireu la foto- massa gran.
Va provar un caminador, però res, als dos dies tornava a les crosses.
Ell voldria anar amb una cadira de rodes elèctrica, i la te a casa, però la Maria, la seva dona, corpulenta, forta i alegre, de les que millor fa pauma en el poble, li va amagar la bateria. No vol que emmandreixi. En Pere diu “hem matarà”

l´afilador de Rasquera

_Porta molts anys venint a Rasquera, m’ha dit la mestressa que li duia un ganivet per afilar i unes tisores per reparar.
Molt sorrut, sense parlar ni mirar, anava fent la feina.

Al cap d’una estona m’ha mirat per sota la gorra

Havia pujat al cotxe i he tornat a baixar : Com us dieu? –Como? –que cual es su nombre –para que? -para saber como se llama el afilador de Rasquera –Eduardo.

Eduardo es un nom d’afilador?,
Encara que sona rodo, suggereix edudardo, educar-lo, be, si, es el nom de l’afilador.
M’alegro d’haver retornat per preguntar-li.

Vivim la millor de les vidas
impossibles?

Cada dia reflexiono i lluito.
Tot sovint només "reflexiono",
però, per a mi, intentar reflexionar be,
es tota una lluita.

pot.olla

Aquest blog seria.................

parlant de banderas.....

.......es veu que ja ve de petits, llástima que les utilitats es perverteixin

Aula de pesca a l´Ametlla de Mar

Homenatge

Ad libitum

Album del Liceu

Feu clic aquí si voleu veure l'àlbum

A la biblio un particular ens ha donat 2000 volums

El problema es que l´ajuntament no te pasta per fer prestatgeries....de moment

Algunes imatges de lo submarino

Si mes no, podeu llegir en veu alta i gaudir del llenguatge i la fonetica

Joan de Manchol ve del tros