Pere de Borrull es el meu amic de Rasquera.
Sempre, quan fa la passejadeta a buscar el pa, o camí del cafè a veure’s amb la penya, passa per davant de la biblioteca, o me’l trobo si vaig a l’ajuntament, o a fer un bocata al Martí.
Perquè amics?, perquè ja fa anys que fem petar la xerradeta, perquè ens alegrem de trobar-nos, perquè m’explica com era pastor i com el genoll sen va anar a prendre per el sac, i no el poden operar perquè te el cor –mireu la foto- massa gran.
Va provar un caminador, però res, als dos dies tornava a les crosses.
Ell voldria anar amb una cadira de rodes elèctrica, i la te a casa, però la Maria, la seva dona, corpulenta, forta i alegre, de les que millor fa pauma en el poble, li va amagar la bateria. No vol que emmandreixi. En Pere diu “hem matarà”
