Daniel i Bisbal

los germans de ca Carboi tornen del tros

Exercici n. 1 per a aspirants a Robinson

La "meva" deixalleria

(per veure les altres imatges, cliqueu aquí


a/ .- Imatges 1 a 11, en aquets moments, es diferencien 11 categories amb una qualitat de diferenciació important a l’arribada del poble.

b/ .- Imatges 12 a 15, en un espai ampli, d’alguna manera organitzat i net.

c/ .- Imatges 16 a 19, en un entorn natural raonablement net i respectat.

Pauma

Al poble s’ha fet aquesta setmana un curs de pauma.
Tot i ser classes, hem sembla que s’han posat de manifest detalls i actituds que reflecteixen components molt precisament ecològics (ecologia: part de la biologia que estudia les interaccions dels organismes entre ells i amb el medi on viuen. D de la LL C) que te aquesta activitat.

Tot i ser una ars individual

Reuneix a la família a la vora de la llar de foc

La xerrameca li es consubstancial

Els petits aprenen dels grans

I també els grans dels petits

Sortida del cole

M´agrada molt la sortida de l´escola, son normalment una barreja de pares i avis que van a buscar als nanos, o quitxalla que corren sols cap a casa passant per devant dels vells que els cuiden veuen i saluden cada dia

Baixant de la feina

El meu amic Pere

Pere de Borrull es el meu amic de Rasquera.
Sempre, quan fa la passejadeta a buscar el pa, o camí del cafè a veure’s amb la penya, passa per davant de la biblioteca, o me’l trobo si vaig a l’ajuntament, o a fer un bocata al Martí.
Perquè amics?, perquè ja fa anys que fem petar la xerradeta, perquè ens alegrem de trobar-nos, perquè m’explica com era pastor i com el genoll sen va anar a prendre per el sac, i no el poden operar perquè te el cor –mireu la foto- massa gran.
Va provar un caminador, però res, als dos dies tornava a les crosses.
Ell voldria anar amb una cadira de rodes elèctrica, i la te a casa, però la Maria, la seva dona, corpulenta, forta i alegre, de les que millor fa pauma en el poble, li va amagar la bateria. No vol que emmandreixi. En Pere diu “hem matarà”

l´afilador de Rasquera

_Porta molts anys venint a Rasquera, m’ha dit la mestressa que li duia un ganivet per afilar i unes tisores per reparar.
Molt sorrut, sense parlar ni mirar, anava fent la feina.

Al cap d’una estona m’ha mirat per sota la gorra

Havia pujat al cotxe i he tornat a baixar : Com us dieu? –Como? –que cual es su nombre –para que? -para saber como se llama el afilador de Rasquera –Eduardo.

Eduardo es un nom d’afilador?,
Encara que sona rodo, suggereix edudardo, educar-lo, be, si, es el nom de l’afilador.
M’alegro d’haver retornat per preguntar-li.

Vivim la millor de les vidas
impossibles?

Cada dia reflexiono i lluito.
Tot sovint només "reflexiono",
però, per a mi, intentar reflexionar be,
es tota una lluita.

pot.olla

Aquest blog seria.................

parlant de banderas.....

.......es veu que ja ve de petits, llástima que les utilitats es perverteixin

Aula de pesca a l´Ametlla de Mar

Homenatge

Ad libitum

Album del Liceu

Feu clic aquí si voleu veure l'àlbum

A la biblio un particular ens ha donat 2000 volums

El problema es que l´ajuntament no te pasta per fer prestatgeries....de moment

Algunes imatges de lo submarino

Si mes no, podeu llegir en veu alta i gaudir del llenguatge i la fonetica

Joan de Manchol ve del tros

mes Robinson

sí

No es pot fugir de un mateix sinò a base de banalitat i estupidesa.
O l´oblit i la distorsio dels propis actes que donen les drogues.

Conversa amb l´Abel

El conec el vent
si?
vent de nord
si?
vaig viure a Menorca
si?
conec la tramuntana
si?
o el cerç
si?
els nanos estan impossibles
si?
es el vent
si!

(l´Abel es company de la feina, cada mati, quan arriva a descarregar el tractor em pregunta : que t´ha dit avui el dia?)

La boira m’ha amarat.
Confús, espès, difícil,
Ha vingut la boira i m’ha abraçat tendra i delicadament :
No pateixis, no cal que pensis,
Avui no pensis.
Tot es boira.

Potser dema serà precís, concret, delimitat

El pot blau.

Perquè el blau.
Si, l´Ignasi, i el Josep Mª, i el tema es el llenguatge......

La commocio del blau
Del blau de blauet.

No electric no trist.

Blau de blauet.
Del mes intenç al mes suau

Blau



“Quien ha perdido la confianza en el mundo, explica Améry, está condenado a una eterna soledad entre los hombres. Nunca verá en el otro un prójimo, sinó siempre sólo a un enemigo.”
Inre Kertesz en una entrevista a la contra de La Vanguardia.

Crec que es algo que, en alguna mesura, aprenen tots els Robinsons Crusoe

pot dels alls

Palo

Que pase el aire,
que pase.
Entre mi pasado y mi presente
que sólo pase el aire.
Que sólo pase




Tinc temps per pensar en cada persona de la meva vida.
I hi penso.

Pere versus Pot

He llegit tres llibres sobre el tema Robinson.
El de Defoe, “el libro hallado en un coco de ............”, i “vendredi ou les limbes du pacifique” de Michel Tournier.
A la roulotte, en un moment donat de la meva estança a Rasquera, s´hem va “regalar” una intensa sensació de “Robinson”.
Podríem dir que vaig “fugir” de Barcelona perquè les perspectives de futur eren de destrucció total, de una enorme por de fer mal a tots els que amb mi es relacionessin.
I de manera fortuïta, el mar hem llençava al camp, a una illa deserta : Ningú no coneixia res mes de mi que el que anés coneixent. I, jo, el mateix.
Era un repte, una possibilitat mes, donada per la Providència, de que la”fugida” endavant prengués sentit.

Algunes reflexions del Robinson de Tournier:

En la pràctica m’agradaria que fos un blog d’aquelles coses que m’interessen, i segurament a ningú mes fora de qui s’hi senti personalment implicat per una o altre raó, importa’n.

Aquelles que passen per el pot personal, la olla a pressió, i desprès van a parar altre vegada a un pot, el pot de cadascun.

En el meu cas, al "pot".

Al principi, no admetre comentaris.

La intenció es molt clara , no veurem sotmès a l’efecte de les opinions d’atris a les que hem reconec massa sensible.

Al menys, al principi. Fins que prengui relativa forma.
Quan les entrades s’entenguin per la coherència o incoherència entre elles mateixes.

Gracies.